Anus Horribilis

Catedràtics (CLL fa servir l’habeas corpus propi que diu que tothom és catedràtic fins que no es demostri el contrari), CLL o, en la seva expressió intel•lectual, Càtedra Llopart, ha tingut un anus horriblis, és a dir, ens han sortit “almorranas com a punys” (citant el poeta) que ens han fet impossible seure davant l’ordinador a escriure. Però no cal patir, ja ens hem posat a dieta i hem reduït les nit de xoriço, pà amb all, i tequila.. de tal manera que ja podem tornar a seure, divagar i escriure.

Així doncs estigueu atents que en breu tornem a la càrrega amb tot els temes d’actualitat i passats de moda! Acceptem propostes, però no us espereu que us donem les gràcies ja que malgrat la desaparició de les morenes seguim fent cara de pomes agres.

Ja està tot dit, vigileu amb l’entropia que és una filla de la gran puta

Bon nadal!

Fomentant el treball?

Estem en una època convulsa, de cruïlla, on constantment s’estan posant en dubte les bases sobre les quals s’ha construït la societat moderna. Per exemple, es comença a veure que el creixement econòmic no va acompanyat d’un creixement de l’ocupació, tal i com portaven postulant els gurus de l’economia com a veritat inalienable durant les últimes dècades.http://www.expansion.com/agencia/efe/2011/04/14/16058884.html
Si ens aturem a analitzar la relació entre creixement econòmic i creixement de l’ocupació ens podem formular les següents preguntes:

1) Un creixement econòmic basat en l’especulació té les mateixes repercussions sobre l’ocupació que un model basat en la producció? I que un model econòmic basat en la R+D+i?

2) En el cas de decreixement econòmic, del qual parlen entesos en el camp de l’energia, com s’estableix la relació amb la ocupació?

En el primer cas sembla clar que la relació entre creixement econòmic i ocupació està estretament relacionada amb els pilar i fonaments sobre on s’ha forjat aquest creixement. A Espanya i a Catalunya s’ha forjat sobre totxo, sobre els cap de totxo que van fomentar aquest model i que van desincentivar-ne d’altres molt més potents.
En els temps on aquests cap de totxo comentaven que Espanya estava arribant els nivells econòmics i de benestar de França, ja feia temps que es desincentiva la industria del nostre país. Fabricar era de països en desenvolupament, el metall era de països en desenvolupament, el tèxtil era de països en desenvolupament, la indústria elèctrica? També, també. Tenien raó en que la industria havia d’evolucionar i deixar de fer feines amb poc valor afegit i passar-ne a fer-ne una evolució, una recerca, un desenvolupament i una innovació. En la majoria dels casos anteriorment comentats això no es va fer. Vam llençar les robes de treballadors i ens en vam posar unes altres molt llampants les del nou ric. I ens vam apuntar algun carro important com el de les telecos i internet, però no en vam saber fer teixit, nuclis tecnològics, no vam saber fer pinya sinó que van créixer uns bolets. Alguns molt potents, però bolets.

Ara ens trobem, que Xina, els treballadors, els productors, els que fan feines que aquí feiem fa uns quants anys enrere, aquests són els que compren deute Espanyol. (Evidentment ells són 1300 milions i els espanyols, doncs no tant). Ara ens trobem que els enginyers formats a Catalunya, amb un nivell com a mínim a la mitja europea no troben feina que no sigui una feina de becari clarament precari.
Pel que fa al decreixement, comença a haver-hi un moviment important i reconegut que ho planteja com a única alternativa sostenibilista viable, amb el que comença a quedar clar que si no es vol entrar en una espiral destructiva de la societat tal i com l’entenem s’hauran de buscar vies per desacoblar creixement econòmic i ocupació, començant per una evolució de la definició clàssica dels dos conceptes. En aquest sentit ja es comença a posar en crisis la definició de l’indicador de PIB per avaluar el progrés de les societats.http://cde.uv.es/documents/menudocuintern/item/5627-dictamen-comit%C3%A9-de-las-regiones-evaluar-el-progreso-m%C3%A1s-all%C3%A1-del-pib.html

En qualsevol cas, no cal ser economista per entreveure que darrera l’eufemisme “Foment del Treball” (la patronal), si ha amagat sempre la verdadera raó de ser que era el “Foment de les butxaques” (de la patronal evidentment). El que passa és que fins a data d’avui, amb totes les nostres particularitats com a país, el foment de les butxaques només es sabia fer fomentant el treball, amb més mà d’obra, posant totxo sobre totxo. Actualment sembla però que la manera de “fomentar les butxaques” ha canviat radicalment, ja no importa fomentar el treball, sinó que (a part de la font inesgotable de riquesa de l’arxiconeguda corruptela) la competitivitat i la innovació agafen força: tanmateix continuen sent idees vagues i poc concises.

Ara la patata calenta la tenen els economistes, que més enllà de justificar-se per no entendre la matèria amb la qual tracten (l’economia) o explicar-nos fútilment com hem arribat a aquesta situació, cal que per una vegada imaginin, pensin més enllà del simple anàlisi sovint esbiaixat de gràfics de dades històriques, i proposin receptes perquè la resta del món fora de la patronal pugui guanyar-se la vida, o sigui, fomentin el treball de veritat.

I respecte a aquest últim punt: de veritat es pensen que creurem que liberalitzant el mercat de treball amb el contracte únic s’aconseguirà fomentar el treball? Els contractes escombraria ja existeixen i tampoc se’n fan de nous, per tant l’únic al que s’arribarà és a eliminar les dues classes treballadores que existeixen (els fixes i els temporals) i a posar-los tots dins d’una mateixa bossa (bossa d’escombraria, és clar). Perquè, total, a qui li importa tenir una estabilitat laboral quan hi ha la possibilitat d’encadenar contracte rere contracte passant a ser considerat com una mercaderia més (comprar, utilitzar i llençar)?

Els principis de CLL (si no vols pols no vagis a l'era)

Apreciats nàufrags de càtedra llopart(veure principi 55), "lo que empezó como una broma entre amigos terminó como una tragedia", però en el nostre cas ni era tragèdia, ni ha acabat, ni érem amics(ppi 6): som catedràtics, i els catedràtics no tenen amics i fan cara de pomes agres tot el dia (menys quan els esclata una bombolla de cava a l'ull i se'ls hi escapa una rialleta per sota el nas, ppi 98).

Mencionada aquesta petita introducció que suposem que us ha fet aixecar de les cadires i aplaudir fervorosament (ppi 52 i 119), ens plau presentar-vos els principis que conformen l'estructura conceptual que amb tan d'esforç sosté el pes del ignominiós destí (ppi 57).

Hem de mencionar que l'èxit aclaparador de càtedra llopart ens ha deixat esmaperduts, hem fet una tirada de 10^9 niuleter 1 i ens han arribat les vostres donacions anònimes per implantar l'ús dels CFC's com a gas refrigerant i poder reobrir el forat de la capa d'ozó (si voleu que CLL us doni les gràcies estudieu el principi 107).

Però al lloro que no tot són bones notícies, us hem de comunicar que la presentació en públic de càtedra llopart que us havíem preparat al palau st.Jordi s'ha aplaçat uns dies degut a la defunció (o disfunció) del 3er catedràtic (principi 56 i 117).

Teníem un excel•lent menú prepara't...(ppi 113) i quan sentiren això tots els fidels alçaren el braç i cridaren a l’uníson (ppi 121): CAVA, ENERGIA I TERRITORI!!!!! (i tot seguit es van tornar a enfundar la fletxa termodinàmica, principi 94).

Sense més dilació:


PRINCIPIS DE LA CÀTEDRA LLOPART

1. L’objectiu de la CLL és difondre
2. Els fets apunten, la CLL executa
3. Si la naturalesa era la resposta, quina era la pregunta? (la pistola de la veritat)
4. El dau té 6 cares, la veritat infinites, la CLL en té una: la bona
5. CLL: sentant càtedra
6. La realitat no és obstacle per la CLL
7. CLL domestica la realitat
8. Vols viure, fes cas a la CLL
9. CLL merda i companyia
10. CLL et dóna l’enhorabona, ta mare està molt bona
11. CLL: una aposta estratègica
12. Si estàs ennuvolat, CLL
13. Vols un horitzó nacional? CLL
14. CLL:el cercle virtuós
15. CLL: la metodologia és la finalitat en si mateixa
16. CLL: cavalcant la causalitat circular
17. CLL: sí, no, per què, justifica la teva resposta
18. CLL:perdona que tant se me’n dóna
19. Vols fer-te catedràtic? CLL t’obre les portes
20. Cansa’t de falses promeses? CLL
21. CLL no té impostos
22. CLL: inútils però simpàtics
23. CLL: el costat amable de la vida
24. Un gordo i CLL
25. CLL: el camí més directe a la càtedra
26. Càtedra Llobarro
27. CLL: treballant per Europa
28. Amb CLL un futur millor és possible
29. CLL és la connexió neuronal
30. Qui som, d’on venim, on anem, CLL
31. CLL té la solució
32. CLL: lleial als seus principis
33. CLL s’adapta a múltiples moments i circumstàncies
34. CLL:la 2a fermentació
35. CLL: doble o res
36. CLL: càtedra per compartir
37. CLL va bien con todo tipo de comidas
38. CLL:el perquè de tot plegat
39. CLL destilat des de la demència
40. CLL superior taste award
41. CLL is not for everyone
42. CLL: tal i com marca la tradició
43. CLL: una selecció acurada dels millors lúpuls
44. CLL: please enjoy the unusual responsibly
45. CLL recomana seguir una dieta variada, moderada i equilibrada
46. CLL: des de dalt ens apreten, la pressió inexistent
47. Tens un retortijon? CLL t’ho soluciona
48. CLL: consumir preferentment abans d’ahir
49. CLL: els millors moments de la nostre vida
50. CLL vol ser burbujita de Freixenet
51. Tens un dubte? CLL respon
52. Ton pare no és ton pare? La CLL no ho sap
53. CLL: 24h a la teva disposició
54. CLL no rectifica
55. CLL: a mi ni em saludis
56. CLL: eran dos y murieron 3
57. CLL: això no us ho havia dit però era merda
58. CLL: desperdicis clínics
59. CLL : No diràs el meu nom en va
60. CLL: un hippie en el tejado
61. CLL aprofita les restes
62. CLL por el lado más bestia de la vida
63. CLL: la manera més salvatge
64. CLL:sardanes a la planxa
65. CLL l’inventor de la sopa d’all sense all
66. CLL: tirant pel dret
67. CLL: ni oblit ni perdó
68. CLL no està per minúcies
69. CLL no s’hi posa per poc
70. CLL: el futur està a les nostres mans
71. CLL va de ressaca
72. CLL: com anar a cagar amb paper de vidre
73. CLL: el diumenge no em preguntis
74. CLL: avui no soc persona
75. CLL: l’antena de les idees
76. CLL: el motor immòbil
77. CLL:l’antimatèria de l’absurd
78. CLL no donarà la mà a la seva imatge especular
79. La CLL surfeja les 7 supercordes, o les que facin falta
80. La CLL juga a la ruleta russa
81. CLL: la representació del contraespai
82. CLL: llar còsmica
83. CLL: gratuïtat definitiva
84. La CLL té un forat negre per viatjar en el temps
85. CLL: flexibilitat mental i facultat d’abstracció
86. CLL interactua sorprenentment
87. CLL: el comú denominador ocult
88. Quan les opcions s’acaben CLL
89. CLL: la teranyina
90. CLL t’ofereix la teoria unificada
91. CLL:plàsticament canvia fins i tot la figura de l’home
92. A la natura no passa res sense una finalitat: CLL
93. CLL no augmenta l’entropia
94. CLL es fot la fletxa termodinàmica del temps pel cul
95. L’home vol harmonia però CLL sap millor el que li convé a la espècie
96. CLL no té condicions de contorn
97. Consola’t, la saviesa s’immortalitza en la mort, l’estupidesa no, és hereditària
98. CLL agafa dreceres per una dimensió superior
99. A qui consideri absurd comparar una prostituta amb una patata i un cuc li recomano que estudiï CLL
100. CLL no respecta el dret d’autor
101. CLL no respecta el principi d’incertesa
102. A la CLL el principio de la termodinàmica le suda la polla por delante y por detrás
103. CLL està exempt de l’aplicació de la llei de la gravetat
104. Els camins de la CLL són inescrotables
105. CLL primer dispara, després pregunta
106. CLL tira la pedra i amaga la mà
107. Ni avui, ni demà ni mai, CLL
108. CLL, el dibuix d’una nova era
109. CLL, la mescla estequiomètrica
110. CLL aposta pels horts urbans
111. CLL l’aloe vera de les idees
112. A la CLL no li afecta la bombolla immobiliària, en té prou amb les bombolles de cava
113. CLL: la dimensió desconeguda
114. Si entres al forat negre de la CLL no en sortiràs i et quedaràs com un espagueti
115. CLL: el ball de la cibada
116. CLL: de més verdes en maduren
117. CLL: más se perdió en Cuba
118. CLL: torres més altes han caigut
119. CLL: no n’hi ha per tant
120. CLL: hi ha coses que no estàs en condicions d’entendre
121. CLL:tal com raja
122. James Bond es queda les ties que no vol CLL
123. Déu és becari de la CLL
124. CLL no mira, sospecha
125. CLL toca instruments de vent
126. CLL no és reacionària
127. CLL creu cegament amb les xarxes
128. CLL treu ferro a les coses
129. CLL no té dos dits de front
130. CLL arruga el front quan parla de coses importants
131. CLL no camina, levita
132. CLL: seny i rauxa
133. CLL fa venir trempera
134. CLL és detallista
135. A la CLL li surt fum del cap
136. CLL banalitza les coses serioses
137. CLL parla seriosament de les coses banals
138. La CLL s’agafa les coses a la lleugera
139. La CLL té vocació de país
140. CLL busca sinèrgies entre productors de cava i el món acadèmic
141. CLL no creu en el copyright
142. CLL el primer projecte seriós de país
143. CLL treu ferro als assumptes
144. CLL està per sobre del bé i del mal
145. CLL sempre es supera
146. CLL no està per òsties
147. CLL t’arregla la persiana
148. CLL sempre té raó
149. CLL la té molt llarga
150. CLL apto para comidas copiosas

Niuleter 1: La il·lusió dels inicis

La càtedra Llopart neix amb la finalitat de passar un temps del pajareo, i de pas pensar en el món, en particular energia i territori .....el mètode és la finalitat en si mateixa.... beu cava i fes-te catedràtic!

CÀTEDRA LLOPART OPINA, PREGUNTA I RESPON

La càtedra Llopart té moltes preguntes per resoldre:

a) El preu de l'energia tornarà a ser tant baix com en l'època del petroli?

• quines conseqüències tindrà a nivell social un encariment de l'energia? a nivell de territori, a nivell de transport, a nivell cultural?

• com s'entenen molts models de creixement sense un recolzament del preu de l'energia?

• Minva l'estat del benestar?

• hi ha precedents en un canvi d'aquestes característiques?

b) Prospectiva energètica i ordenació del territori

• Com afecta la prospectiva energètica a l'ordenació del territori? Perspectives optimistes pel que respecta l'abundància i la contenció del preu provoquen ordenacions que preveuen grans creixements de tot allò que consumeix energia, on l'eficiència energètica no és un dels pilars principals, i viceversa.

• Com afecta l'ordenació del territori a la prospectiva energètica?Es podria estudiar en dos vessants: com hi ha ordenacions que maximitzen l'eficiència, tot i que no es redueix la dependència, i com hi ha ordenacions que maximitzen la seguretat, tant de transport com de generació (això seria una planificació...)

c) Cal una llei integral de l'energia?

d) Quina influència al marc energètic tindria que tots els catalans ens enganxéssim al cotxe una pegatina amb el perfil del bushimà?

e) Si forren el Sàhara de plaques solars tèrmiques i n’extreuen fins a 500 GW de potència quin creieu que serà el

repartiment elèctric més probable?

• Que en valero se l’agenciï i faci una plantació de matolla que sigui l'enveja del barri! 60 per aigua 100 per florescents, 40 per bombar laigua, i 300 GW amb una flama per rustir.

• 340 GW per consum local; 60 GW per desalintizació; 100 GW exportables a Europa, amb un volum de 700 TW.h/any.

Podeu opinar a matins.e1 o matins.e2. També ens podeu enviar qualsevol comentari/inquietud/insult a catedrallopart@gmail.com

CÀTEDRA LLOPART RECOMANA

Us proposem unes lectures obligades, tot i que nosaltres no les hem llegit, per tot aquell que vulgui introduir-se al mon de la càtedra:

1. El espejismo nuclear: por que la energia nuclear no es la solución, sinó parte del problema, de Coderch, Marcel

2. Sistemas emergentes: o que tienen en común hormigas, neuronas, ciudades y software, de Johnson, Steven

3. Energón: la evolución y la energía, de Hass, Hans

4. Més enllà de l’urbanisme, de Serratosa, Albert

En el camp musical us proposem uns àlbums especialment indicats per a les reunions de catedràtics:

1. Pau Casals, J.S.Bach – Suites para cello

CÀTEDRA LLOPART INVESTIGA

La Càtedra indaga sobre el funcionament autoorganitzatiu, caòtic – racional, de les reunions de catedràtics

Investigació 1 en curs: DER (Distributed Energy Resources) in Catalonia: From DER to centralized resources and coming back to DER.

CÀTEDRA LLOPART INFORMA

Divendres 14 de maig es va celebrar una trobada de la càtedra tractant temes tant interessants com la Unió Europea (quines oportunitats té, com s’ha de construir) i la llibertat de les persones (quan està justificat restringir llibertats?)

La pròxima trobada de la Càtedra es celebrarà a can tordera, diumenge 16 de maig amb un estofat i un vi tèrbol.

(pitu, cantant d' skatalà i catedràtic d'honor)